Hi ha un moment, a partir dels 45, en què la força deixa de ser una cosa “d’esportistes” i passa a ser una necessitat bàsica. No per aixecar més pes, ni per fer rècords, ni per competir amb ningú. Sinó per viure millor. Perquè la força, entesa de veritat, és salut. I això gairebé ningú ho explica.
Quan parlo de força, no em refereixo a tenir músculs grans ni a fer entrenaments intensos. Em refereixo a aquella sensació de seguretat quan t’aixeques del terra, quan puges escales sense pensar-hi, quan carregues una bossa sense por de fer-te mal. És una força funcional, útil, que et sosté en el dia a dia i que et permet fer coses que potser fa temps que no fas amb tranquil·litat.
A partir d’una certa edat, el cos comença a perdre massa muscular de manera natural. No és un drama, però és real. I aquesta pèrdua afecta molt més del que sembla: la postura, l’equilibri, la mobilitat, la sensació de cansament, la velocitat amb què et recuperes… fins i tot la confiança en el teu propi cos. Quan la força baixa, tot es fa una mica més pesat, una mica més lent, una mica més incòmode.
El problema és que molta gent pensa que la solució és “fer més exercici”. Però no és això. La solució és entrenar la força de manera intel·ligent, adaptada, progressiva i segura. No es tracta de fer moviments complicats ni d’aixecar pes per obligació. Es tracta de reactivar músculs que fa temps que no treballen, de donar estabilitat a les articulacions, de recuperar el control del moviment. I quan això passa, el cos respon d’una manera sorprenent.
He vist persones que arribaven amb dolor lumbar i que, en recuperar força als glutis i al centre del cos, deixaven de tenir molèsties. He vist adults que no es refiaven de baixar al terra i que, amb unes setmanes de treball, ho feien amb naturalitat. He vist com la força no només transforma el cos, sinó també la manera com la persona es mou pel món.
La força no és agressiva. No és dura. No és extrema. La força és calma, és control, és consciència. És una eina que et permet envellir millor, moure’t millor i viure amb més llibertat. I quan ho entens, entrenar la força deixa de ser una obligació i es converteix en una inversió en tu mateix.
Què faries si tinguessis un cos més fort i més segur d’aquí a tres mesos?